L’Arxiu Municipal existeix des de la creació de la ciutat medieval (segle xiv), amb la ciutat i per a la ciutat. És la Casa de la Memòria, el lloc on es guarden els documents amb informació sobre com s’ha anat organitzant i construint Sant Feliu de Guíxols; sobre els fets i les persones que han format part de la seva història.
Sant Feliu de Guíxols és la ciutat on vivim, l’escenari protagonista de la nostra vida. És el lloc on ens sentim vinculats de manera més immediata o directa, però alhora és com un farcell atapeït, ple d’una gran diversitat d’elements que, dia a dia, anem descabdellant.

dilluns, 30 de juny del 2014

Tricentenari de la Guerra de Successió. Un dibuix al llibre d'actes


Representació de la façana marítima de Barcelona dibuixada als últims fulls de l’any 1705 del llibre d’actes del consell municipal de Sant Feliu de Guíxols. El mes d’octubre d’aquell mateix any els representants de la vila s’havien desplaçat a Barcelona per jurar obediència al rei Carles III. Podem especular que algun dels viatgers, amb el record de l’arribada a Barcelona encara fresc, va dedicar una estona morta entre deliberacions del consell a immortalitzar la façana de la Ciutat Comtal.


Per conèixer els documents que es guarden als Arxius del Baix Empordà sobre la guerra de Successió: Cliqueu aquí.

dimecres, 25 de juny del 2014

Tricentenari de la Guerra de Successió. Els documents de l'Arxiu Municipal



Rebut de l’any 1705 pel pagament d’11 lliures i 8 sous, al patró Jacint Cateura, pel viatge realitzat amb el seu llagut per a portar els regidors de la vila de Sant Feliu de Guíxols fins a Barcelona per a jurar obediència al rei Carles III (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons Ajuntament)

El mes de novembre de 1705, l’arxiduc Carles jurava les constitucions catalanes a la ciutat de Barcelona i era coronat rei amb el nom de Carles III. L'ofensiva aliada per ocupar Catalunya, començada l’agost d’aquell mateix any, arribava així al seu moment de glòria. A les terres empordaneses la majoria de les poblacions s’havien aixecat al costat del pretendent. Un cop proclamat rei Carles III, els jurats de Sant Feliu es desplaçaren, amb el llagut del patró Jacint Cateura, fins a Barcelona a jurar obediència al nou sobirà. El clavari, tresorer o funcionari encarregat de les finances de la vila, va anotar curosament el cost del viatge: 11 lliures i 8 sous. Cal remarcar que els guixolencs, homes previnguts, havien enviat pocs dies abans un emissari a Girona per esbrinar si la Ciutat Comtal s’havia rendit a l’arxiduc o encara hi havia combats.

Per conèixer els documents que es guarden als Arxius del Baix Empordà sobre la guerra de Successió. Cliqueu aquí