La violència després de la guerra. Els atacs dels "carrasclets"

Relació de Benet Aiguavivas, regidor de Sant Feliu de Guíxols durant els anys 1719 i 1720, dels atacs i robatoris patits a mans dels Carrasclets (o fusellers de França) que, a partir de 1718, realitzaven accions guerrilleres arreu de Catalunya al servei del Duc de Berwick (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons Ajuntament)

Entre el 1718 i el 1720 es desenvolupa la guerra de la quàdruple aliança que va enfrontar Espanya amb una coalició formada per França, Gran Bretanya, el Sacre Imperi Germànic i les províncies unides (països baixos). El 1719 el duc de Berwick va realitzar un intent d’invasió d’Espanya per tres punts: Navarra, el país basc i els Pirineus catalans. Durant tot l’any 1719 els carrasclets realitzaren accions de guerrilla pràcticament arreu de Catalunya en suport de l’atac del duc de Berwick.

Segons el regidor Benet Aiguavivas algunes partides de carrasclets (també coneguts en aquell moment com a fusellers de França) realitzaren atacs a la vila de Sant Feliu i, més concretament, contra la seva persona i hisenda. Així, el 5 d’agost de 1719 els carrasclets entraren a la vila i mataren dos homes joves, després entraren a la casa de Benet Aiguavivas on robaren els diners guardats en una caixa, el paper segellat que venia i altres  objectes de valor com unes sivelles de plata i una faixa de seda. Tanmateix, sembla que els carrasclets tenien algun compte pendent amb Aiguavivas ja que, durant l’atac, els guerrillers varen treure el seu gendre de casa i, deixant-lo despullat al mig del carrer, l’amenaçaren de mort per a que digues on s’amagava en Benet Aiguavivas.

Els carrasclets tornaren a Sant Feliu el 18 d’octubre, exigint el subministrament de queviures i obligant als vilatans a obrir les portes dels magatzems de gra del rei i de l’alfolí de la sal. El darrer atac que refereix Aiguavivas es produí el dia de Nadal d’aquell mateix any quan una partida de guerrillers va arribar a la vila i, ocupant la casa del mateix regidor, que era propera al monestir, varen foradar les parets per a poder atacar a la guarnició de soldats que defensava el convent. El combat va produir greus desperfectes a la casa de Aiguavivas que va arribar a témer per la seva vida al ser acusat per un carrasclet de diversos insults.

Tot i les difícils circumstàncies, Benet Aiguavivas va salvar la vida. El tractat de l’Haia del mes de gener de 1720 va posar fi a la guerra entre Felip V i la quàdruple Aliança.

Tricentenari de la Guerra de Successió. Els dragons de Grimau

Nota del mes de desembre de 1714 de Francesc Demeto, sergent major dels dragons de Grimau, als regidors de Sant Feliu amb l’obligació d’embargar totes les embarcacions presents a la platja de la vila i posar-les a la seva disposició per a complir les ordres de l’intendent de Catalunya (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons Ajuntament).

Després de la seva arribada a Espanya, Felip V es va trobar amb un exercit mal organitzat i molt curt d’efectius. Entre 1703 i 1705, per intentar solucionar aquesta situació, s’aixecaren nombrosos regiments, principalment a Andalusia i a Extremadura. També a Catalunya es formaren alguns regiments, on part de la noblesa catalana trobaria una porta d’entrada a la carrera de les armes Els anys 1702 i 1703 es formaren a Catalunya dos regiments de dragons, un format per Miquel Pons Mendoza i l’altre per Josep Camprodon. Miquel Pons ben aviat abandonaria el comandament del regiment, on el succeí Francesc Picalques fins a la seva mort l’any 1710. A partir d’aquell moment el regiment va quedar sota les ordres de Josep Grimau Corbera. El regiment passarà a ser conegut com a Dragones de Grimau fins el 1718 que, pel canvi de noms a topònims de tots els regiments de l’exèrcit, es batejarà com a Regimiento de Dragones “Tarragona”. Es tractava d’una unitat amb una majoria d’oficials catalans en molts casos amb lligams familiars.

El document en qüestió és, doncs, la prova de la presència d’aquesta unitat de dragons a la nostra vila a finals de l’any 1714. L’ordre d’embargar les embarcacions ens dibuixa així mateix una visió de la petita flota present a la platja de Sant Feliu: 3 llondros (un tipus de nau de rems i vela llatina dedicats al tràfic de cabotatge) 2 tartanes (embarcació menor de vela llatina) 15 llaguts de carrega (també coneguts a casa nostra com a barques de mitjana) i també los llauts (hem de pensar que fa referència als llaguts de pesca presents a la platja). Tots ells havien d’estar a punt per sortir en qualsevol moment a les ordres de l’intendent de Catalunya. La interferència, i els perjudicis, que això suposava a la vida i els negocis dels guixolencs és evident.

Per conèixer els documents que es guarden als Arxius del Baix Empordà sobre la guerra de Successió:Cliqueu aquí

Tricentenari de la Guerra de Successió. La Cacera Reial

Compte de les despeses de l’any 1710 realitzades per la vila de Sant Feliu amb motiu de la vinguda del rei a Llagostera i per a la cacera reial a Sant Grau. Les despeses inclouen tant els queviures subministrats com el pagament als 30 homes que arranjaren els camins de Sant Grau.

Una de les manifestacions palatines més corrents durant el segle xviii foren les caceres reials. Una d’aquestes caceres es va celebrar amb motiu de la vinguda de l’arxiduc Carles a Girona. Els jurats de la vila de Sant Feliu es veieren en l’obligació de col·laborar en les diverses despeses que una cacera d’aquestes dimensions comportava. L’arxiduc s’establi a Llagostera mentre que la cacera es desenvolupava als boscos propers a Sant Grau. Les despeses, que el clavari de Sant Feliu va anotar amb rigor, inclouen el pagament a 30 homes enviats per arreglar els camins de Sant Grau i el subministrament de diversos queviures als caçadors: vi, arròs, pa, sucre, bacallà. Així com els condiments necessaris: pebre, canyella, safrà, nous moscades, etc. Però també trobem altres despeses com són els 12 sous pagats al mossèn Rafel Durban per anar a Sant Baldiri a dir missa pels treballadors que estaven arreglant els camins. El pagament a 5 homes per a traginar roba per fer los llits en Llagostera. O, fins i tot, les “gracies” reials, que també corrien a càrrec de la vila de Sant Feliu. Així, els jurats hagueren de pagar al flequer de la vila la confecció de 12 pans de sou que el rei va donar a 12 presoners francesos que s’enviaven a Palamós.

L’import total de la cacera reial pagat per la vila de Sant Feliu va pujar a 143 lliures i 6 sous. 

Tricentenari de la Guerra de Successió. Un dibuix al llibre d'actes

Representació de la façana marítima de Barcelona dibuixada als últims fulls de l’any 1705 del llibre d’actes del consell municipal de Sant Feliu de Guíxols. El mes d’octubre d’aquell mateix any els representants de la vila s’havien desplaçat a Barcelona per jurar obediència al rei Carles III. Podem especular que algun dels viatgers, amb el record de l’arribada a Barcelona encara fresc, va dedicar una estona morta entre deliberacions del consell a immortalitzar la façana de la Ciutat Comtal.

Per conèixer els documents que es guarden als Arxius del Baix Empordà sobre la guerra de Successió: Cliqueu aquí.

Tricentenari de la Guerra de Successió. Els documents de l'Arxiu Municipal

Rebut de l’any 1705 pel pagament d’11 lliures i 8 sous, al patró Jacint Cateura, pel viatge realitzat amb el seu llagut per a portar els regidors de la vila de Sant Feliu de Guíxols fins a Barcelona per a jurar obediència al rei Carles III (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons Ajuntament)

El mes de novembre de 1705, l’arxiduc Carles jurava les constitucions catalanes a la ciutat de Barcelona i era coronat rei amb el nom de Carles III. L'ofensiva aliada per ocupar Catalunya, començada l’agost d’aquell mateix any, arribava així al seu moment de glòria. A les terres empordaneses la majoria de les poblacions s’havien aixecat al costat del pretendent. Un cop proclamat rei Carles III, els jurats de Sant Feliu es desplaçaren, amb el llagut del patró Jacint Cateura, fins a Barcelona a jurar obediència al nou sobirà. El clavari, tresorer o funcionari encarregat de les finances de la vila, va anotar curosament el cost del viatge: 11 lliures i 8 sous. Cal remarcar que els guixolencs, homes previnguts, havien enviat pocs dies abans un emissari a Girona per esbrinar si la Ciutat Comtal s’havia rendit a l’arxiduc o encara hi havia combats.

Per conèixer els documents que es guarden als Arxius del Baix Empordà sobre la guerra de Successió. Cliqueu aquí

Un vaixell en quarantena

AMSFG. Sanitat Marítima. 1769-1800. UI 5857

L’any 1789 un vaixell guixolenc, el canari del patró Llorenç Remus, va sortir de Cambrils en direcció a Sant Feliu. Davant de les costes del Garraf el canari va trobar una llanxa procedent d’un xabec algerià. Aquest encontre, en principi innocent, va suposar un petit mal de cap pel patró Remus. En arribar a Sant Feliu la Junta de Sanitat va posar el vaixell en quarantena de 12 dies  ja que els ports del nord d’Africa estaven declarats bruts, es a dir, afectats per malalties infeccioses.

Aquest document és l’esborrany de la carta que la Junta de Sant Feliu va enviar als seus superiors de Barcelona per informar del cas del La Verge del Carme. Cal remarcar que per la seva escriptura, i abreviacions utilitzades, aquest document ha estat seleccionat pel Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona pel dossier de documents per a les classes de l'assignatura Paleografia i Diplomàtica del Grau d'Història.