Tricentenari de la Guerra de Successió. Els dragons de Grimau

Nota del mes de desembre de 1714 de Francesc Demeto, sergent major dels dragons de Grimau, als regidors de Sant Feliu amb l’obligació d’embargar totes les embarcacions presents a la platja de la vila i posar-les a la seva disposició per a complir les ordres de l’intendent de Catalunya (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons Ajuntament).

Després de la seva arribada a Espanya, Felip V es va trobar amb un exercit mal organitzat i molt curt d’efectius. Entre 1703 i 1705, per intentar solucionar aquesta situació, s’aixecaren nombrosos regiments, principalment a Andalusia i a Extremadura. També a Catalunya es formaren alguns regiments, on part de la noblesa catalana trobaria una porta d’entrada a la carrera de les armes Els anys 1702 i 1703 es formaren a Catalunya dos regiments de dragons, un format per Miquel Pons Mendoza i l’altre per Josep Camprodon. Miquel Pons ben aviat abandonaria el comandament del regiment, on el succeí Francesc Picalques fins a la seva mort l’any 1710. A partir d’aquell moment el regiment va quedar sota les ordres de Josep Grimau Corbera. El regiment passarà a ser conegut com a Dragones de Grimau fins el 1718 que, pel canvi de noms a topònims de tots els regiments de l’exèrcit, es batejarà com a Regimiento de Dragones “Tarragona”. Es tractava d’una unitat amb una majoria d’oficials catalans en molts casos amb lligams familiars.

El document en qüestió és, doncs, la prova de la presència d’aquesta unitat de dragons a la nostra vila a finals de l’any 1714. L’ordre d’embargar les embarcacions ens dibuixa així mateix una visió de la petita flota present a la platja de Sant Feliu: 3 llondros (un tipus de nau de rems i vela llatina dedicats al tràfic de cabotatge) 2 tartanes (embarcació menor de vela llatina) 15 llaguts de carrega (també coneguts a casa nostra com a barques de mitjana) i també los llauts (hem de pensar que fa referència als llaguts de pesca presents a la platja). Tots ells havien d’estar a punt per sortir en qualsevol moment a les ordres de l’intendent de Catalunya. La interferència, i els perjudicis, que això suposava a la vida i els negocis dels guixolencs és evident.

Per conèixer els documents que es guarden als Arxius del Baix Empordà sobre la guerra de Successió:Cliqueu aquí