La violència després de la guerra. Els atacs dels "carrasclets"

Relació de Benet Aiguavivas, regidor de Sant Feliu de Guíxols durant els anys 1719 i 1720, dels atacs i robatoris patits a mans dels Carrasclets (o fusellers de França) que, a partir de 1718, realitzaven accions guerrilleres arreu de Catalunya al servei del Duc de Berwick (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons Ajuntament)

Entre el 1718 i el 1720 es desenvolupa la guerra de la quàdruple aliança que va enfrontar Espanya amb una coalició formada per França, Gran Bretanya, el Sacre Imperi Germànic i les províncies unides (països baixos). El 1719 el duc de Berwick va realitzar un intent d’invasió d’Espanya per tres punts: Navarra, el país basc i els Pirineus catalans. Durant tot l’any 1719 els carrasclets realitzaren accions de guerrilla pràcticament arreu de Catalunya en suport de l’atac del duc de Berwick.

Segons el regidor Benet Aiguavivas algunes partides de carrasclets (també coneguts en aquell moment com a fusellers de França) realitzaren atacs a la vila de Sant Feliu i, més concretament, contra la seva persona i hisenda. Així, el 5 d’agost de 1719 els carrasclets entraren a la vila i mataren dos homes joves, després entraren a la casa de Benet Aiguavivas on robaren els diners guardats en una caixa, el paper segellat que venia i altres  objectes de valor com unes sivelles de plata i una faixa de seda. Tanmateix, sembla que els carrasclets tenien algun compte pendent amb Aiguavivas ja que, durant l’atac, els guerrillers varen treure el seu gendre de casa i, deixant-lo despullat al mig del carrer, l’amenaçaren de mort per a que digues on s’amagava en Benet Aiguavivas.

Els carrasclets tornaren a Sant Feliu el 18 d’octubre, exigint el subministrament de queviures i obligant als vilatans a obrir les portes dels magatzems de gra del rei i de l’alfolí de la sal. El darrer atac que refereix Aiguavivas es produí el dia de Nadal d’aquell mateix any quan una partida de guerrillers va arribar a la vila i, ocupant la casa del mateix regidor, que era propera al monestir, varen foradar les parets per a poder atacar a la guarnició de soldats que defensava el convent. El combat va produir greus desperfectes a la casa de Aiguavivas que va arribar a témer per la seva vida al ser acusat per un carrasclet de diversos insults.

Tot i les difícils circumstàncies, Benet Aiguavivas va salvar la vida. El tractat de l’Haia del mes de gener de 1720 va posar fi a la guerra entre Felip V i la quàdruple Aliança.

Tricentenari de la Guerra de Successió. Els dragons de Grimau

Nota del mes de desembre de 1714 de Francesc Demeto, sergent major dels dragons de Grimau, als regidors de Sant Feliu amb l’obligació d’embargar totes les embarcacions presents a la platja de la vila i posar-les a la seva disposició per a complir les ordres de l’intendent de Catalunya (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons Ajuntament).

Després de la seva arribada a Espanya, Felip V es va trobar amb un exercit mal organitzat i molt curt d’efectius. Entre 1703 i 1705, per intentar solucionar aquesta situació, s’aixecaren nombrosos regiments, principalment a Andalusia i a Extremadura. També a Catalunya es formaren alguns regiments, on part de la noblesa catalana trobaria una porta d’entrada a la carrera de les armes Els anys 1702 i 1703 es formaren a Catalunya dos regiments de dragons, un format per Miquel Pons Mendoza i l’altre per Josep Camprodon. Miquel Pons ben aviat abandonaria el comandament del regiment, on el succeí Francesc Picalques fins a la seva mort l’any 1710. A partir d’aquell moment el regiment va quedar sota les ordres de Josep Grimau Corbera. El regiment passarà a ser conegut com a Dragones de Grimau fins el 1718 que, pel canvi de noms a topònims de tots els regiments de l’exèrcit, es batejarà com a Regimiento de Dragones “Tarragona”. Es tractava d’una unitat amb una majoria d’oficials catalans en molts casos amb lligams familiars.

El document en qüestió és, doncs, la prova de la presència d’aquesta unitat de dragons a la nostra vila a finals de l’any 1714. L’ordre d’embargar les embarcacions ens dibuixa així mateix una visió de la petita flota present a la platja de Sant Feliu: 3 llondros (un tipus de nau de rems i vela llatina dedicats al tràfic de cabotatge) 2 tartanes (embarcació menor de vela llatina) 15 llaguts de carrega (també coneguts a casa nostra com a barques de mitjana) i també los llauts (hem de pensar que fa referència als llaguts de pesca presents a la platja). Tots ells havien d’estar a punt per sortir en qualsevol moment a les ordres de l’intendent de Catalunya. La interferència, i els perjudicis, que això suposava a la vida i els negocis dels guixolencs és evident.

Per conèixer els documents que es guarden als Arxius del Baix Empordà sobre la guerra de Successió:Cliqueu aquí

Tricentenari de la Guerra de Successió. La Cacera Reial

Compte de les despeses de l’any 1710 realitzades per la vila de Sant Feliu amb motiu de la vinguda del rei a Llagostera i per a la cacera reial a Sant Grau. Les despeses inclouen tant els queviures subministrats com el pagament als 30 homes que arranjaren els camins de Sant Grau.

Una de les manifestacions palatines més corrents durant el segle xviii foren les caceres reials. Una d’aquestes caceres es va celebrar amb motiu de la vinguda de l’arxiduc Carles a Girona. Els jurats de la vila de Sant Feliu es veieren en l’obligació de col·laborar en les diverses despeses que una cacera d’aquestes dimensions comportava. L’arxiduc s’establi a Llagostera mentre que la cacera es desenvolupava als boscos propers a Sant Grau. Les despeses, que el clavari de Sant Feliu va anotar amb rigor, inclouen el pagament a 30 homes enviats per arreglar els camins de Sant Grau i el subministrament de diversos queviures als caçadors: vi, arròs, pa, sucre, bacallà. Així com els condiments necessaris: pebre, canyella, safrà, nous moscades, etc. Però també trobem altres despeses com són els 12 sous pagats al mossèn Rafel Durban per anar a Sant Baldiri a dir missa pels treballadors que estaven arreglant els camins. El pagament a 5 homes per a traginar roba per fer los llits en Llagostera. O, fins i tot, les “gracies” reials, que també corrien a càrrec de la vila de Sant Feliu. Així, els jurats hagueren de pagar al flequer de la vila la confecció de 12 pans de sou que el rei va donar a 12 presoners francesos que s’enviaven a Palamós.

L’import total de la cacera reial pagat per la vila de Sant Feliu va pujar a 143 lliures i 6 sous.